Les muralles de Siracusa van servir de protecció de les agressions del
gran enemic del sud de la Mediterrània, l’Imperi Cartaginés i,
posteriorment, de l’Imperi Romà, fins a les guerres Púniques.
Aquesta recerca proposa transformar les muralles, que van protegir de l’enemic
Africà, en acollida i refugi dels qui ara fugen de la fam i les guerres. Un treball de
substitució de peces miliars, de serveis de la muralla, per equipaments flexibles
en el temps. Una infraestructura de ciutat que ara pugui resoldre un programa
d’emergència social però que en un futur sigui transformable fàcilment cap a
nous requeriments funcionals.