ETERN RETORN - Palafrugell, Flors i violes (2018)

“ETERN RETORN ”

La sento. La sento sempre. Em tapo les orelles per no sentir-la. Però un cop me les he tapades tan fort que ja no sé ni què em dius, m’adono que continuo sentint-la.

Sento la por.

És quan visc. És quan moren. És quan respiren i quan ho deixen de fer. És quan bateguen i deixen de bategar. És quan miro i hi veig, però també quan deixo de veure-hi. És quan em perdo i quan em trobo. Quan crido i ningú em sent. Quan sembla que tot és buit i quan desborda perquè està massa ple. Quan em diuen coses i quan no me’n diuen cap. Tota jo soc por.

Penso, però, que soc aquí. Camino com cada dia. M’aturo en els moments de sempre. M’ofego en les mateixes pors. Ploro les mateixes penes. Xisclo les angoixes. Però, sobretot, penso que puc riure amb el mateix que ahir i que abans d’ahir. I que m’hi puc quedar. Puc triar riure. I m’hi quedo. Em quedo aquí i no em moc. Per sempre aquí. Perquè trio viure.

Text: Mar Molero Dolz

Veus: Victoria Palma, Ester Pinart i Carles Lobo

Tècnic: Jaume Xicoira

Fotografia: Anna Bussot i Josep Serra

Agraïments: Marc Casanovas i Francesc Niell

Col·laboració: Pau i Rafel Casanovas, Silvia i Elsa Castelló, Beth i Lluís Sanjuan, Julieta Palma, Martí Aldrich, Mari Rodriguez i Adrià Margall.