Fa vint-i-dos anys
que el seu amor en esperit,
es va acomiadar del pescador.
A cada albada
la va cercar entre l'escuma,
perĆ² per molt que llanƧara lluny la canya,
aquesta mai trobava l'horitzĆ³ blau
on dormia la seua estimada.
L'ham amb esquer de llĆ grima,
i el fil ple d'enyoranƧa.
No sempre recollia bons fruits
de la dansa de les ones.
I la forƧa i la ment,
l'anaven deixant amb els anys.
Un dia,
quan el sol s'ofegava,
un tentacle de l'abisme
va tirar amb fermesa de la canya,
i ja no eren temps de lluita per al pescador.
Seria aquell el moment de retrobar-se
amb el seu amor?
Quan tot pareixia acabat,
i ja no quedaven mĆ©s roques de l'espigĆ³
baix els seus passos cansats,
una nit d'escates daurades, i caragols bruns
va ressorgir en mig la mar.
Era la seua estimada,
ara esperit de mar
que l'alliberava d'aquell destĆ,
i va tindre cura del seu amor
com sempre ho va fer.
"Estimat, amic, company,
sempre he estat al teu costat,
com el vent que acarona la mar,
i acĆ et continuarĆ© vetlant,
perĆ² en cara Ć©s temps
perquĆØ estimes la vida"
by Josep V Fajardo
Thank you for watching
Find me on Instagram: @hazeartstudios
